L’Ametlla del Vallès, situada entre les valls del Congost i del Tenes, havia estat sota el domini comtal del castell de Montbui en els seus orígens medievals. Amb un poblament rural i dispers, el nucli central de la població es va començar a formar cap al segle XVI, prop de l’església.
El seu caràcter rural no es va transformar fins a principis del segle XX, quan va esdevenir vila d’estiueig i, més tard, centre de segones residències. El caràcter residencial del municipi es va reforçar amb els projectes urbanístics i arquitectònics de M. J. Raspall, arquitecte municipal de l’Ametlla des de 1906, tot just acabada la carrera, fins a l’any 1912. Les obres de l’arquitecte en aquesta població corresponen a la seva primera etapa, considerada la més modernista, amb reformes i noves construccions tan destacades com Can Millet, El Cafè o l’Ajuntament.
