El municipi de Cardedeu està situat al centre de la depressió vallesana, a la part baixa de la riera de Cànoves que travessa el terme. Constitueix un punt estratègic en les vies de comunicació entre Barcelona i Girona, fet que ha marcat el seu desenvolupament històric.
Documentat des d’època medieval, Cardedeu va adquirir caràcter urbà a partir del segle XIII quan el rei Jaume I li va atorgar el títol de batllia. Però la transformació de Cardedeu en vila moderna va tenir lloc a finals del segle XIX, amb la construcció de la línia de tren (1860) i de la carretera comarcal (1865). El municipi va créixer entorn aquestes noves vies amb un urbanisme singular i magnífiques torres modernistes bastides per a estiuejants barcelonins que defineixen, actualment, el municipi com a poble residencial.
Destaquen les torres de la carretera i especialment la Torre Gual o Montserrat, obra de l’arquitecte Balcells, l’Alqueria Cloelia, i en el centre de la vila les cases Arquer i Golferichs, obres de l’arquitecte municipal M. J. Raspall.
