Com cada any del 16 al 22 de setembre, la setmana Europea de la Mobilitat arriba compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic
Què és la Setmana Europea de la Mobilitat?
La Setmana Europea de la mobilitat és una iniciativa que sorgeix des de la Comissió Europea l’any 2001, quan aquesta, convida als municipis de la Unió Europea a prendre partit per lluitar contra l’amenaça del Canvi Climàtic.
La proposta de la C.E era millorar la qualitat de vida dels ciutadans europeus, dissenyant i construint ciutats més agradables per viure, lliures de fums i de sorolls.
A partir d’aquesta premissa i atès que el transport és el segon sector més contaminant d’Europa, es decideix crear un esdeveniment que connecti tot el territori europeu i neix La Setmana Europea de la Mobilitat.
El primer any a celebrar-la, doncs, va ser el 2002. En una primera edició, força discreta, on només hi van participar 320 ciutats, però van ser suficients per arrancar un projecte que ha arribat fins als nostres dies.
El darrer any 2021, el nombre de municipis participants va ser de 3.184, dels cuals, 287, eren catalans, dels quals 7, són del Vallès Oriental: Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Les Franqueses del Vallès, La Llagosta, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera.
Aquestes xifres com ha crescut la participació i, per tant, podem dir, que després de 20 anys, la setmana de la mobilitat ja és un esdeveniment més que consolidat.
Un esdeveniment que any rere any ens recorda que per canviar el món hem d’unir esforços i remar en la mateixa direcció.
Quins objectius persegueix la Setmana de la Mobilitat?
L’emergència climàtica en la qual vivíem, fa que l’objectiu principal d’aquest esdeveniment sigui, tot i que soni romàntic, canviar el món; o si més no, canviar els hàbits de les persones que hi vivim, per tal de tenir un món millor.
Però, com fer-ho?
Com es poden superar els hàbits adquirits després de tantes dècades? L’home és un animal de costums i quan s’instal.lla en unes rutines que a més a més li són còmodes no és una tasca fàcil fer-lo canviar.
Fins ara les accions que s’han pres han girat al voltant de paraules com estimular, sensibilitzar, impulsar, potenciar o reflexionar.
D’altres, com imposar o sancionar no han entrat a la paleta de colors, ja que, el què s’intenta, és que tot es vagi fent gradualment. Fent-ho així s’ espera que, a mesura que els beneficis del canvi es van fent evidents, es despertin més consciències respecte a temes com:
- Un ús més responsable del vehicle per tal de reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle, prevenir accidents de trànsit o consumir recursos energètics d’una forma més racional.
- Una millora dels serveis de transports públics per part de les administracions per fomentar el seu ús.
- L’ús de la bicicleta, la mobilitat a peu i els vehicles elèctrics.
- El retrobament de la ciutadania amb la seva ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.
- Els efectes de la contaminació i el sedentarisme en la nostra salut.
En realitat de què es tracta és de promoure la mobilitat sostenible oferint alternatives pràctiques i convenients a la ciutadania. No de prohibir a la gent l’ús dels seus cotxes.
Cada any, la Setmana de la Mobilitat té un lema.
Durant aquests set dies, en els que tot Europa té la mirada posada en com reduir la petjada de carboni que genera el transport motoritzat, les activitats que es proposen giren entorn d’un mateix lema.
Del què es tracta és que hi hagi una unitat i que tots remem en la mateixa direcció.
Per tant, tenir un lema en comú ajuda a crear les propostes que cada ciutat treballa per la seva ciutadania.
És a di, la Comissió Europea llança un lema i unes directrius i, després, cada ciutat dissenya el seu programa adequat a les seves necessitats i possibilitats.
Per exemple, el lema d’enguany és el de Combina i Mou-te! i posa èmfasi a com ens movem dins les nostres ciutats.
No és un lema nou, ja se’n van utilitzar de semblants en les edicions del 2015 i el 2018, però, malauradament, segons les dades recollides, les emissions del transport interurbà de la UE, va augmentar un 0,8% entre el 2018 i el 2019.
Per tant, és important que es continuï treballant en la sensibilització dels ciutadans perquè cada cop més persones se sumin a combinar diferents mitjans de transport, com poden ser la bicicleta, el patí elèctric o anar a peu, amb el transport públic. És a dir, a practicar la intermodalitat i moure’s d’una manera més sostenible.
Quins han estat els lemes dels altres anys?
Els dels últims deu anys han estat:
2021 – “Segur i saludable amb mobilitat sostenible”
El tema va retre homenatge a les dificultats que van patir Europa -i el món- durant la pandèmia de la COVID-19. També va reflexionar sobre les oportunitats de canvi derivades de la crisi sanitària.
2020 – “Mobilitat zero emissions per a tothom”
El tema reflectia l’ambiciós objectiu d’una Europa neutre en carboni l’any 2050, tal com va fixar la Comissió Europea. També pretenia destacar la importància de l’accessibilitat al transport de zero emissions, i pretenia promoure un marc inclusiu que impliqui tothom.
2019 – “Caminar i anar en bicicleta amb seguretat”
La campanya va posar en relleu la seguretat de caminar i anar en bicicleta i els beneficis que pot tenir per a la nostra salut, el nostre medi ambient i la nostra butxaca.
2018 – “Barreja i mou-te!”
La campanya es va centrar en la multimodalitat, o la barreja de modes de transport dins d’un mateix viatge o per a diferents viatges. La campanya ens va animar a explorar les moltes opcions diferents disponibles per anar d’A a B.
2017 – “Compartir et porta més lluny”. Enfocat a una mobilitat compartida sobretot en els trajectes de l’extraradi cap a la ciutat.
2016 – “Mobilitat intel·ligent. Economia forta”.
Va posar el focus en com la mobilitat intel·ligent i sostenible pot aportar beneficis econòmics i ambientals, entre d’altres.
2015 – “Tria. Canvia. Combina”. Va ser el primer any que es va parlar de combinar diferents mitjans de transport dins un mateix trajecte. Que és el mateix lema que tenim enguany.
2014 – “Els nostres carrers, la nostra elecció”
Que es va centrar en els efectes del transport sobre la qualitat de vida urbana
2013 – “Aire net: és el teu moviment!”
Que va animar la ciutadania a reflexionar sobre l’impacte que el transport té en la qualitat de l’aire urbà.
2012 – “Avançar en la direcció correcta”
Reflexionar sobre el paper dels plans de mobilitat urbana sostenible per a ciutats i pobles europees
Com moure’s de manera sostenible pel Vallès Oriental?
Pels que vulgueu visitar el Vallès Oriental d’una manera més sostenible, sense agafar el vostre cotxe, la xarxa de transport públic us durà fins aquí sense fer gaires esforços als diferents pobles de la comarca.
També al Parc Natural del Montseny, el cual disposa de la seva pròpia línia de autobusos.
D’altra banda, pels que us agrada pedalar i fer servir la bicicleta de manera habitual, aquí trobareu informació de com fer-ho.
La mobilitat els ODS i el Pacte Verd Europeu
Pel percentatge d’emissions que representa al cap de l’any, el transport és un sector clau per tal d’assolir els Objectius de desenvolupament Sostenible pel 2030 i de la mateixa manera el Pacte Verd Europeu del 2050.
L’objectiu del Pacte Verd és de zero emissions de gasos d’efecte hivernacle, però tal com anem encaminats, per aconseguir-ho l’esforç haurà de ser titànic.
Per posar un exemple, aquest any, el dia de la sobrecapacitat de la Terra, va ser el 28 de juliol, és a dir que en aquesta data, ja havíem esgotat els recursos que la terra és capaç de regenerar en un any, i amb això ja ho diem tot.
És cert que cal sensibilitzar i estimular a canviar per voluntat pròpia, però també cal un marc regulador que posi límits.
De fet, a les ciutats grans ja s’ha limitat l’accés a certs vehicles a certes hores del dia, o pel que fa a la fabricació de vehicles pesats, també s’han establert normes per reduir les emissions de CO2.
Si voleu donar un cop d’ull a com està prevista la descarbonització del transport us deixem aquí el paquet de mesures “objectiu 55”
En definitiva…
Tot i que hi ha una consciència creixent de la necessitat de formes de transport alternatives que redueixin les emissions de gasos d’efecte hivernacle, encara hi ha molta feina a fer.
Hi ha prous indicadors que no baixen amb la rapidesa esperada i que ens alerten de que siguim consumint més del compte.
El Pla REPoi werEU5 pretén posar fi a la dependència dels combustibles fòssils russos amb un conjunt d’accions per estalviar energia, diversificar els subministraments, substituir els combustibles fòssils accelerant la transició energètica neta a Europa i combinar de manera intel·ligent inversions i reformes.
Ara som més conscient, que fa deu anys, de com les opcions de mobilitat personal afecten el nostre benestar i el dels nostres veïns, però el que realment provocarà un canvi, en realitat no seran les nostres consciències. No.
Ho seran situacions extremes com ho va ser la pandèmia, com ara ho està sent la invasió de Rússia Ucraïna i com ho serán els desastres metereològics.
I això serà el que definitivament farà que canviem d’hàbits, malauradament.
