Per als qui agrada anar en bicicleta, l’hivern no ha de ser un impediment. Però compte, perquè hem de ser previsors i adequar el nostre equipament a les baixes temperatures i a l’estat dels camins.
Com protegir-se del fred per anar en bici a l’hivern
Aquest potser és el tema més important per sortir a rodar amb baixes temperatures.
Anar ben equipats ens farà estar còmodes i gaudir molt més de la sortida, que al final és l’objectiu que, com a aficionats hem de tenir: passar una bona estona, ja sigui sol o acompanyat.
Una sortida on passem fred, a més a més de ser incòmode, es pot traduir en lesions musculars, infeccions respiratòries de diferents nivells o en hipotèrmies.
El fred inhibeix la nostra resposta immunitària i tot i que arribem a casa sense tenir cap símptoma estrany, les molèsties poden sortir unes hores o dies després.
Anem a veure, doncs, quines són les característiques idònies que ha de tenir l’equipament bàsic per anar en bici a l’hivern.
La roba
Si esteu una mica avesats a fer sortides a l’aire lliure, sigui a caminar o en bicicleta, ja deveu haver sentit a parlar de la tècnica de la ceba, o teoria de les capes.
Pels que no n’heu sentit a parlar mai, no passa res, ara ho explicarem amb detall perquè en pugeu prendre nota:
La base d’aquesta tècnica o teoria és dur el cos calent en tot moment, però sense dur peces massa gruixudes. Una samarreta de més, resulta més efectiu que dur-ne una de molt gruixuda que ens provoqui massa calor, o fred, si ens l’hem de treure.
L’ideal és dur tres capes, màxim 4, en dies de fred extrem:
- La que va enganxada al cos, que ha de ser d’un teixit tècnic que ens deixi transpirar i expulsar la suor ràpidament. (no s’aconsellen les samarretres de cotó, ja que retenen la humitat i ens faran tenir fred. En dies de molt fred, ens en podem posar dues.
- La segona és la que ens abrigarà. Pot ser el mallot que facis servir habitualment, o qualsevol peça tèrmica que sigui transpirable i no excessivament gruixuda. És important que no ens engavanyi i ens permeti una bona mobilitat en tot moment.
- La tercera ha de ser una peça impermeable i talla vents que, com a denominador comú amb les altres dues anteriors, ha de ser transpirable. Si no ho és, estarem davant una peça de plàstic que l’únic que farà és provocar condensació. Ha de ser una peça lleugera fàcil de treure i posar.
Com veieu, el nom de tècnica de la ceba prové de vestir-nos amb diferents capes de roba, imitant les capes d’una ceba. La gràcia d’aquesta tècnica és poder anar posant i traient a demanda, segons el fred o la calor que tinguem a cada moment de la sortida.
Cal saber que durant les parades, la temperatura del nostre baixa, a mesurra que també ho fan les nostres pulsacions. Per tant, tot i ser moments de molta calor, el millor que podem fer és abrigar-nos per tal de no refredar-nos i evitar estar malalts a posteriori.
Sabem que tot plegat semblen els consells de la “mama”, però és que al final, són les que sempre solen tenir raó.
Dur roba de recanvi al cotxe, ens permetrà conduir secs fins a casa, sobretot en dies que ens hagi plogut.
Complements estratègics per anar en bici a l’hivern.
Guants, calçat, gorres i casc
Els peus i les mans són les parts del cos on primer es comencen a notar els rigors de les baixes temperatures per la senzilla raó que són les parts que reben menys aportació de calor del nostre cos.
Els guants
Després del cos, protegir les mans ha de ser una de les nostres prioritats. Elles són les que més s’exposen al vent frontal, a causa de la seva funció de dirigir el manillar.
Per tant, no hem d’escatimar en guants. Pedalar amb les mans fredes pot fer-nos perdre el tacte i en conseqüència podem arribar a tenir accidents.
Per dies de fred moderat, amb uns guants no massa gruixuts que portin una membrana tallavents, n’hauríem de tenir prou. Però si el fred apreta més, llavors ja hauríem de tirar cap a peces per anar a esquiar, per exemple. També n’hi ha que duen calefacció incorporada, molt recomanables pels ciclistes amb mans més sensibles, tot i ser un pèl gruixuts i poc àgils.
Però en aquest vídeo us donem un parell de solucions més amb materials de Gore TEx y Tinsulate.
El calçat
Igual que els guants, el calçat ha de ser hidròfug, no impermeable.
És a dir que tingui la propietat de fer relliscar l’aigua per tal que no es mulli la peça, però a la vegada que la deixi transpirar.
Les peces impermeables actuen com a barrera perquè l’aigua no filtri, però no transpiren i provoquen condensació, cosa que no ens interessa per anar en bici a l’hivern.
Sempre hem de dur un parell de mitjons de recanvi a la motxilla per si de cas.
Per anar en bici a l’hivern, també existeixen cobre botes de neoprè, que són un plus per dies de fred extrem.
Gorres i cascs
Es diu que pel cap perdem la calor del cos, tot i que hi ha estudis que han demostrat que no és cert. Per exemple, a revista British Medical Journal, després d’analitzar-ho, va arribar a la conclusió que la pèrdua de temperatura a través del cap només representa el 10% del total de la que perdem.
El que sabem segur és que el fred intens al cap i a les orelles fins i tot pot arribar a ser dolorós. Per tant, el millor i més intel.ligent, un altre cop, és comptar amb la indumentària necessària.
Per protegir aquestes zones, el mercat ens ofereix infinitat d’opcions.
Tenim orelleres en cinta, que abriguen o tallen el vent. Gorres que s’assemblen als de natació per dies més freds. Tapa boques o pels pitjors dies, unes peces que els hi diuen tot en un que són com un passa muntanyes que ens podem posar sota el casc.
Si no fa massa fred és millor dur peces individuals, perquè les pots fer servir per separat i treure o posar.
Es recomana que no siguin massa gruixudes, ja que hem de tenir en compte que a sobre hi ha d’anar el casc.
Hi ha una peça molt versàtil, que tant ens pot servir com a gorra, cinta per tapar front y orelles o com a tapa boca i nas. Segur que he sentit a parlar del buff, si no és que ja en teniu un. No és per temperatures molt baixes i no talla el vent, però tenir-lo o no marca la diferència.
La veritat és que és tan senzill com efectiu. Es tracta d’una tela elàstica, més aviat fina que absorbeix la humitat i te’l pots col·locar de tantes maneres que no et farà falta cap altre peça més.
Deixem un vídeo molt instructiu de la marca original, on podreu aprendre les mil maneres de fer-lo servir.
Com organitzar un bon recorregut per anar en bici a l’hivern
Per anart en bici a l’hivern, encara que faci mandra aixecar-se aviat del llit, sobretot si és cap de setmana, hem de pensar que tenim poques hores de llum.
També hem de tenir molt en compte les prediccions meteorològiques i no córrer riscos innecessaris. Encara que tinguem moltes ganes de fer la sortida, recordem que ha de ser una activitat de lleure i per gaudir del moment.
La ruta l’hem de planificar, doncs, pensant que els dies són més curts i el nostre nivell físic. També el dels nostres companys. Sempre l’hem d’adequar a aquells més novells o amb menys preparació física. Us deiexem algunes idees clicant aquí.
No serveix de res marcar una ruta complicada si després hem de fer múltiples parades perquè el grup no segueix. En casos així ningú està tranquil, ja que els que poden sempre han d’estar parant. I els que no poden ho passen malament.
Quan la ruta és llarga, s’ha de matinar. Si tenim qualsevol entrebanc, que la nit ens atrapi no és un bon pla. Es molt recomanable dur un kit d’eines bàsiques a sobre en toto moment. Mai saps quan pots punxar una roda o trencar cadena.
Pel que fa a si anar sol o acompanyat, és de sentit comú, que acompanyat.
Però si pel que sigui vas sol, que pot passar sovint, deixa dit quina ruta faràs i en quant de temps penses tornar a ser a casa.
D’aquesta manera si no arribes es podran començar a preocupar. De totes maneres, porta el teu mòbil ben carregat que puguis avisar en cas d’emergència.
Per les persones que surtin asiduament a rodar es recomana estar federat o contractar alguna assegurança per tal que et puguin evacuar en cas d’accident greu.
Com mantenir les energies durant la jornada
Aquest és un punt molt important a l’hivern, ja que hem de tenir en compte que el nostre cos, en dies de baixes temperatura té dues feines: moure la bicicleta i mantenir la temperatura corporal.
Per tant, per una banda, ens hem d’hidratar cada cert temps, encara que no tinguem sensació de set. De la mateixa manera que hem de dur menjar que no sigui pesat però que ens aporti moltes calories per evitar les “pàjares”
Barretes energètiques, begudes isotòniques, fruits secs, plàtans, pastilles de glucosa o fins i tot begudes calentes, com un te o llet calenta, o fins i tot un brou de verdures o pollastre, són recursos que no poden faltar.
Per mantenir-nos en forma després de la sortida, hem de tenir cura de no ens atiborrar-nos de menjar i beure, un cop concluida. Està bé algun caprici però no té sentit de sortir 5 hores en bicicleta per a després arrasar al restaurant. La moderació és un grau.
Fem balanç
Com veieu, per sortir a rodar a l’hivern, hem de tenir en compte diferents aspectes que farán que la sortida sigui un èxit o no.
El cicloturisme a l’hivern és una activitat menys aclamada precisament per això, però bé, sempre hi ha aquell diumenge assolellat on no ens faran falta tants accessoris.
Pels més aficionats, que no deixen de sortir faci el temps que faci, sense cap dubte que sí.
Però no oblidem, que tot i voler estar en forma o necessitar fer exercici per cremar l’adrenalina de la setmana, anar en bicicleta ha de ser un plaer. Així que no val la pena
