 |
 Museu de Granollers
Museu Abelló
Casa Museu Prat de la Riba
Museu Tomàs Balvey
|
|
|
|
 Fires, festes, danses, aplecs o mostres; tradicions mantingudes, recuperades
o noves propostes per a descobrir els pobles i ciutats de la comarca; hi ha
molt bones excuses per a acostar-t'hi! Són moltes les festes i tradicions
que no s'han oblidat, i que fins i tot han revifat darrerament amb una vitalitat engrescadora.
A principis del segle XX, la comarca del Vallès Orienta, es va consolidar com
a centre d'estiueig de la burgedis barcelonina.Tan bon punt arribava el bon temps,
famílies benestants de la capital es traslladaven a les petites poblacions vallesanes
que escollien per la seva proximitat amb Barcelona, pel seu interès paisatgístic
i, sobretot, terapèutic i termal.La colònia d'estiuejants va ser el motor de
desenvolupament de poblacions com l'Ametlla, Cardedeu o la Garriga, indrets on
es van construir torres d'estil modernista amb jardins frondosos que són avui
testimoni d'una època.
La ruta del modernisme del Vallès Oriental és una proposta de descoberta de
l'arquitectura per a l'estiueig, de de les cases i torres envoltades de jardí,
fins a l'arquitectura civil, amb parcs, fonts i dissenys urbanístics. Aquest
itinerari permet una aproximació a l'obra de l'arquitecte vallesà Manuel Joaquim
Raspall(1877-1937), que va treballar com a arquitecte públic i privat a l'Atmella,
Cardedeu, la Garriga i Granollers.
|
|
|
|
|
Dues masies acuradament restaurades conformen un conjunt d'equipaments i serveis culturals i de restauració situats en un entorn magnífic, prop del turó de Tagamanent, al pla de la Calma, dins el Parc Natural del Montseny: Ca l'Agustí i el Mas Bellver.
L'impressionant masia de Ca l'Agustí acull el Museu Etnològic de Tagamanent, on es mostra com era la vida en una masia d'alta muntanya. L'origen de la masia es remonta a finals del segle XV. Aquest mas, dedicat tradicionalment a la ramaderia ovina, és un exemple de com fóu la vida d'alta muntanya des del segle XVI al segle XIX, una època en què la masia era el centre de la vida econòmica, social i cultural. A Ca l'Agustí hi ha l'escola de natura, vàries sales destinades al lloguer per actes d'empresa, convencions o conferències, i la sala d'exposicions.
Centre neuràlgic del Parc Etnològic de Tagamanent, El Bellver acull el punt d'informació del parc, el servei de documentació, arxiu, una sala de consulta, i una botiga. A més, el mas també allotja un excel·lent servei de restauració dedicat a la cuina de la zona i a la recuperació de plats antics.
El nom d'aquest mas fa referència al bell veure que poseeix des del lloc on es troba ubicada. El Bellver fou en un principi una torre de guaita que al darrer quart del segle XIV ja era habitada. La casa evolucionà en un principi al voltant de la torre originària i, al segle XV, hagué de ser reconstruida a causa d'un terratrèmol. Això explica la presència de diferents elements arquitectònics fora del seu lloc.
Algunes de les activitats guiades que s'hi organitzen són: Itineraris guiats per el bosc del Montseny, visites comentades per descobrir "Les masies del Pla de la Calma", per "Aprendre a llegir la façana d'una masia" o orientar-se a la muntanya; tallers per a infants per conèixer "Què mengen els ocells?", o elaborar joguines amb les deixalles que genera diàriament la masia.
· Accés
En cotxe:
C-17 sortida Tagamanent cap al Turó de l'Home-Tagamanent-Pla de la Calma-Camí que enfila al cim del Turó (que us quedarà a l'esquerra) al cap d'uns tres-cents metres trobareu el Pàrquing davant de la Masia El Bellver i just sota l'Agustí
A peu:
Des de Figaró: Seguiu la pista que puja cap al Turó de Tagamanent (unes dues hores) i enllaçareu al cim amb la pista que segui amb el cotxe.
Des de Coll Formic: Seguir el GR5 que enfila pel Pla de la Calma
La Calma. Parc Etnològic de Tagamanent
Casa Museu L’Agustí
Masia Restaurant El Bellver
Tel. 678.553.289.
Fax.93.488.0682
|
|
|
|
Al Vallès oriental, una comarca fortament lligada a l'activitat agrícola, la vocació industrial no va néixer de forma seriosa fins ben entrat el segle XIX. Abans de la seva consolidació definitiva, i per dur a terme tasques com fer farina o paper, conservar el gel o fabricar claus i armes, es construiren molins, pous, forns, fargues i rajoleries que avui formen part del patrimoni industrial de la comarca.
L'aigua fou un dels recursos al voltant del qual sorgiren instal·lacions preindustrials, com els molins hidràulics o els pous de glaç, que en alguns casos encara avui poden observar-se;
A zones com la Vall del riu Tenes o la conca de la Tordera fou molt habitual la presència de molins hidràulics, un dels primers recursos de l'home per tal d'aprofitar la força de l'aigua.De molins i rescloses encara en queden forces restes: com ara el de la Pineda, el de ca l'Ainer a Bigues i Riells, el del Blancafort a La Garriga, el de can Barbany a Santa Eulàlia de Ronçana; a Lliçà d'Amunt els de ca l'Oliveres i can Franci, i a la zona del moianès en trobem a a Caldes de Montbui i a Castellterçol. Gairebé tots ells eren fariners, però a llocs com a Santa Maria de Palautordera n'hi havia de paperers, com el Molí Vell i el Molí Nou, que foren fundats el segle XVIII per l'antiga casa Guarro.
Una de les antigues activitats econòmiques desenvolupades a la comarca fou la indústria del glaç, que durà fins als anys 30 del segle XX. Als pous de glaç s'hi emmagatzemava durant l'hivern la neu o el glaç que es venia a l'estiu, principalment a la ciutat de Barcelona. Els de l'Avencó, al Tagamanent, que encara avui es poden observar, foren els últims en funcionament. També en queden restes a Castellcir, Castellterçol o Collformic.
Sens dubte el patrimoni industrial conté un valor històric molt valuós i val la pena acostar-s'hi, per entendre com era la vida a la comarca en temps passats.
|
